1 1 v. tr. [LC] Algú, desembarassar-se (d'allò que porta) posant-ho en un lloc. Va deposar el sac que duia a l'espatlla. Deposar escombraries al carrer. 1 2 v. tr. [LC] [QU] Un líquid, deixar caure al fons (les parts sòlides que té en suspensió). El fang i el llot que la riuada ha deposat. Aquest vi deposa. 2 v. intr. [LC] [MD] Defecar 2. 3 1 v. tr. [LC] Renunciar (a alguna cosa), abandonar (una actitud). Deposar el seu orgull. Deposar la seva actitud. Deposar la corona. 3 2 [DE] [LC] deposar les armes Cessar la lluita, el combat. 4 v. tr. [DR] Declarar en judici. El testimoni va deposar que no l'havia vist mai. Deposar en favor de l'acusat, contra l'acusat. Deposar davant el jutge. 5 v. tr. [LC] [PO] Destituir, despullar (algú) d'una magistratura, d'una dignitat, d'un càrrec. Era un tirà i, per tant, digne d'ésser deposat. Deposar un rei, un emperador. Tots els funcionaris foren deposats.
